Actualitat

VESPRES AMB HISTÒRIA

Enguany el CECV-AH participa a les Nits d’Estiu que se celebren durant el mes de juliol. La proposta es concreta en tres activitats durant els vespres de dimecres 7, 14 i 21 a partir de les 19:30h relacionades amb la història i la cultura de Castellar del Vallès:

Dimecres 7
Vespres amb Història: Lectura poètica de Joan Arús
Recitació de poesies del poeta castellarenc Joan Arús, a càrrec de la secció literària del Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història

Dimecres 14
Vespres amb Història: El passat vitivinícola de Castellar
La vinya i la seva importància. Inclou tast de vins
A càrrec de l’arqueòleg Oriol Vicente

Dimecres 21
Vespres amb Història: Les bruixes de Castellar
El cas de les dones jutjades per bruixeria al segle XVII. Recorregut teatralitzat.
A càrrec de la historiadora Gemma Perich, amb la interpretació de l’ETC.

Aquestes activitats es duran a terme al CECV-AH (Carrer de la Mina, 9). L’activitat tindrà 1 hora de durada aproximadament, les places són limitades i el preu serà obert mitjançant taquilla inversa.

Us podeu inscriure a través del següent enllaç o bé del Whatsapp 670 98 69 63.

https://forms.gle/5byUD9vRKy9ipPto6

Us hi esperem!

FEM MEMÒRIA DEL CINEMA A CASTELLAR. TAULA RODONA

taula rodona-2

Enguany, el Club Cinema Castellar Vallès s’encarregarà de donar forma a la revista Plaça Vella 2021, dedicada a la història del cinema a Castellar. 

D’una banda, ho fa amb recerca documental al propi Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història i aprofitant molt material que ja ha estat confeccionat anteriorment amb exposicions que s’han fet pel BRAM! De l’altra, i aquí és on hi participa la ciutadania, recollint el testimoni oral. Necessitem que totes aquelles persones que tinguin records, experiències, anècdotes o fins i tot fotos o programes antics de cinema a Castellar es posi en contacte amb el Cineclub i l’Arxiu d’Història.

 

A Castellar del Vallès encara hi ha molta gent que se’n recorda de les sessions contínues del Califòrnia, del cinema al Centre Parroquial o a l’Ateneu, del cineclub dels anys 60 i 70, de les sessions escolars… El que sigui serà benvingut. Volem copsar com es vivia el cinema com a fet social quan a Castellar encara hi teníem sales.

Per això, el dia 19 de juny farem una taula rodona, dinamitzada per l’historiador Llorenç Genescà i a la Sala d’Actes, on tothom que tingui alguna història per explicar-nos ho pugui fer. Serà a les 11 del matí i per apuntar-se només cal deixar un missatge amb els noms i cognoms al correu electrònic info@clubcinemacastellar.com o al whatsapp del cineclub (644349211).

EXPOSICIÓ SOBRE EL MÚSIC JOAN TOMÀS I PARÉS (1896-1967)

Del 5 al 29 de maig de 2021
Lloc: Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història
De dimecres a divendres de 17 a 20 h / dissabtes de 10 a 13 h
Acte central: 15 de maig

El Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història acull a partir del 5 de maig, a la seva seu del carrer de la Mina, l’exposició itinerant “Músic de tot cor – Joan Tomàs i Parés, 1896-1967” comissariada per Liliana Tomàs i Roch.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural promou la celebració, aquest 2021, de l’Any Joan Tomàs i Parés (Barcelona, 1896-1967) amb motiu dels 125 anys del seu naixement. 

L’exposició dona a conèixer la figura, obra i mestratge del músic, que també va ser director de l’Orfeó Castellarenc, amb un recorregut per les diferents facetes en què va destacar. L’exposició conté documents i fotografies, algunes inèdites fins ara. També hi ha enllaços en format QR a músiques i vídeos que acaben d’il·lustrar el que s’explica.

La mostra romandrà oberta del 5 al 29 de maig i es podrà visitar de dimecres a divendres de 17 a 20 i els dissabtes de 10 a 13 hores a la sala expositiva “Violant Carnera” del CECV-AH.

L’acte central d’inauguració es durà a terme el dissabte 15 de maig a les 12 h als Jardins del Palau Tolrà, a càrrec de M. Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Assocaicionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Liliana Tomàs i Roch, comissària de l’exposició i neta del músic, i les autoritats locals.

Per assistir a l’acte, cal inscripció prèvia a través del següent enllaç:

https://forms.gle/xRg9zwcz6qNaaMxN6

Per més informació sobre l’Any Tomàs:

www.mestrejoantomas.cat
www.anyjoantomas.cat
Canal Youtube Joan Tomàs: https://www.youtube.com/channel/UCAJ0sva5llMqw9tXDx0cIcg
Twitter: @MestreJoanTomas

PREMIS ALS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT

El Centre d’Estudis de Castellar publica les bases dels premis als Treballs de Recerca de batxillerat que s’atorgaran als millors treballs que tractin sobre temes relacionats amb el municipi de Castellar del Vallès. En la primera edició dels premis s’hi podran presentar els treballs finalitzats durant el proper curs 2021-22. Cada any s’atorgaran un màxim de dos premis valorats en 500 € cadascun. En el següent enllaç hi podeu trobar les bases per a participar-hi:

DARRERES ACTIVITATS:

10 d'octubre de 2020
Jornades Europees de Patrimoni

Tornen les JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI.

Enguany, el Centre d’Estudis hi participa conjuntament amb l’Ajuntament, amb la presentació del projecte audiovisual “Caràcters castellarencs”, basat en converses amb persones que viuen a Castellar del Vallès que ens ajudaran a fer un retrat de la vila a partir de les seves experiències personals envers la cultura, la història, l’associacionisme, el lleure, les relacions, etc.

Per a més informaciós sobre el projecte clica aquí

Clica aquí per inscriure’t a la presentació

Inscripció obligatòria

Dissabte 10 d’octubre a les 12 h

Auditori d’El Mirador

Places limitades

Atenció al públic

Amb l’objectiu d’adaptar-se a la situació actual, el Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història ha posat en marxa les següents mesures d’higiene i seguretat:
– Atenció al públic amb cita prèvia. Serà requerida obligatòriament la cita anticipada que es pot concertar per telèfon 937144088 o bé enviant un correu electrònic a info@centreestudiscastellar.cat
Cal tenir present:
– És obligatori l’ús de la mascareta.
– Respectar la distància de seguretat (2 metres) en tot moment.
– Es podran consultar documents de l’arxiu en un horari acordat prèviament i sempre i quan s’hagin demanat amb la suficient antel.lació. Es facilitaran guants i després de cada consulta, l’espai serà desinfectat i els documents posats en quarantena (15 dies).
En el correu de confirmació de la sol·licitud, s’informarà a l’usuari de les normes d’higiene i seguretat establertes.

La Farga ja disposa d’un cercador en línia

Aquestes setmanes de confinament han posat de relleu més que mai la importància que tenen avui les noves tecnologies i els recursos en línia. En aquest sentit, ja fa anys que des del Centre d’Estudis, fent ús dels mitjans tecnològics que tenim al nostre abast, vam iniciar el procés de digitalització de fons fotogràfics i documentals. En aquest marc, des del Centre d’Estudis s’ha programat un cercador en línia de l’històric setmanari castellarenc La Farga, publicat durant la República i la Guerra Civil. Fonts documentals com aquesta són molt valuoses per a la memòria històrica local. És per això que el setmanari La Farga (1933-1938) és de consulta obligada i indispensable per als investigadors del període, per a docents i alumnes o per a qualsevol persona que vulgui apropar-se al Castellar d’aquella època. Per aquestes raons, i aprofitant que el passat més de gener es van penjar a la web de l’Ajuntament de Castellar els 270 números del setmanari en format pdf que ja s’havien digitalitzat el 2014, des del Centre d’Estudis ens vam proposar de crear aquest cercador per tal de fer més pràctica i àgil la recerca d’informació i la seva consulta, atès que només es podia realitzar per números o dates concretes, però no per paraules clau.

Com funciona el cercador:

El funcionament del cercador és senzill. Després d’introduir les paraules o frase a cercar s’obté una llista de les pàgines del setmanari on apareixen. Clicant sobre el número de cada pàgina s’obre un visor que permet visualitzar-la i navegar pel número corresponent. També en permet descarregar el número complet. D’altra banda, si el que es busca és una data o número concret es pot trobar mitjançant un enllaç que els presenta per ordre cronològic. S’accedeix al cercador amb l’enllaç: centreestudiscastellar.cat/la-farga

Sobre La Farga:

La línia del setmanari era clarament catalanista, tal com s’anunciava a l’editorial del primer número, en el qual s’afirmava que la finalitat del setmanari era “l’enaltiment de Castellar i la difusió del catalanisme”.1 També s’afirmava que no era portaveu de cap partit polític, i això podem dir que era cert si ens fixem en la composició del seu equip de fundadors, format per membres de diferents tendències polítiques del catalanisme. Tot i que, segons Lluís Montagut –un dels fundadors–, la redacció estava dividida a parts iguals per tres membres de la Joventut de la Lliga (Pere Fontanet, Josep Sellent i Joan Blanquer) i tres d’Esquerra Republicana de Catalunya (Ricard Sampere, Valentí Buxadé i Lluís Montagut),2 Joan Blanquer ho matisaria posteriorment explicant que en el moment de la fundació tant Montagut com ell mateix eren independents i, per tant, jugaven un paper de moderadors dins la redacció quan era necessari.3

Més enllà d’aquest primer equip de redacció, La Farga va comptar amb un seguit de col·laboradors més o menys espontanis, els més habituals dels quals van ser J. Vives i Borrell, Amat Gosalbes, Marià Ventura, Josep Samaranch, Lluís Canet, Alfons Gubern i Miquel Santasuana. Segons Blanquer, aquests col·laboradors van ser claus per a la continuïtat del setmanari quan, per una raó o altra, el primer equip de fundadors va anar desapareixent de la redacció i la responsabilitat de mantenir viva la publicació va quedar en mans del seu impressor, Ramon Ribera.4

Per triar el nom del setmanari, l’autoanomenat Comitè d’Iniciativa va demanar l’ajut dels convilatans per trobar un nom que “encarnés quelcom de la personalitat de Castellar, a l’ensems que plasmés fidelment o d’una manera simbòlica les activitats que en el seu si es desenrotllaren”. La participació dels veïns va ser força nombrosa. De tots els noms rebuts els promotors van escollir el de La Farga després de descartar-ne tots els que s’allunyaven de les condicions demanades i de fer una llarga reflexió sobre els que havien passat aquell primer filtre. Finalment, segons escrivien al primer número, s’escollí el de La Farga perquè “és nom curt, de fàcil pronunciació i fa referència a una de les primitives indústries de Castellar, quin nom es conserva encara, generalitzat al fer referència al lloc on fou emplaçada. Encaixa bé aquest nom al setmanari de Castellar perquè és un poble eminentment industrial i ell representa el fonament, l’origen del floreixement actual de la nostra població, que a ella deu el benestar i la vida. I s’adiu a un periòdic per quant la farga significa lloc de forja, on l’home posa a prova el seu esforç intel·lectual i físic en fer sorgir idees que han merescut ésser catalogades entre les millors produccions de les belles arts, sense perdre l’honrós segell de l’ofici rústec, orgull de l’obrer autèntic, hereu legítim de la nostra terra.”5

La publicació contenia un editorial de tarannà netament catalanista, informació sobre els plens municipals i notes de l’alcaldia, anuncis oficials, notícies de successos, avisos, anuncis de casaments, naixements i necrològiques, la cartellera d’espectacles i els partits de futbol, juntament amb tota mena d’anuncis de les botigues del poble i de professionals com dentistes, metges, advocats o asseguradores que oferien els seus serveis, a més d’altres col·laboracions en forma de poemes o relats. Cal destacar tota la informació sobre les repercussions locals del conflicte bèl·lic iniciat el 1936.

La tirada va arribar a assolir els 400 exemplars setmanals en un període en què Castellar comptava, segons el mateix setmanari, amb 4.000 habitants “bastant ben menjats i ben vestits”6. El darrer número fou el 270, tot i que en realitat se’n publicaren 269 perquè sembla que per una errada en la numeració mai veié la llum el 134.

El Centre d’Estudis conserva dues col·leccions completes del setmanari en paper a disposició de tothom que en vulgui consultar els originals.

Roger Rocavert Homet

Bibliografia:

La Farga del 3/3/1933, n. 1,
Blanquer, Joan: “Castellar en el meu record”, 1999.
Montagut, Lluís: “Història breu de Castellar”, 1970.
Plaça Vella, núm. 9, 1983.

1 de desembre de 2019

Sortida guiada "Les dones de Castellar l'any 1619"

17 de novembre de 2019

Passejada poètica "Tot passejant pel cantó de Llevant"

Centre de recerca i difusió de la història, el patrimoni i la cultura del municipi.

CLIQUEU AQUÍ per rebre informació de les nostres activitats.

Plaça Vella és una revista de periodicitat anual que publica articles de recerca relatius a qualsevol àmbit de coneixement relacionat amb el municipi de Castellar del Vallès. Des del seus inicis la revista ha tractat preferentment temes d’història local. Des de l’any 2018 s’ha obert a tots els àmbits de coneixement relacionats amb el municipi de Castellar. Plaça Vella es dirigeix tant als especialistes en les matèries tractades com al públic en general. L’equip de la revista està format per un Consell de Redacció, un Consell Assessor i un equip de direcció.