El Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història us convida a una vetllada distesa al costat de la història del municipi. És per això que, durant el mes de juliol, ha organitzat diversos esdeveniments culturals oberts a la ciutadania que ens permetran apropar-nos a personalitats i fets històrics destacats de Castellar del VallèsEsperem que us agradin i que puguem gaudir-ne plegats.

Els cinemes a Castellar del Vallès

13 juliol, 19.30 h. Club Cinema Castellar Vallès. Aforament complet.

“Sabadellos”

20 de juliol, 19.30 h. A càrrec de l’arqueòleg Jordi Roig. Inscriviu-vos-hi aquí.

Les inscripcions són nominals, és a dir, una inscripció només és vàlida per a una persona. El termini màxim per inscriure’s és el dimarts abans de l’activitat a les 20 h. L’organització es reserva el dret de suspendre o modificar la sortida si ho considera oportú. 

Itinerari per les antigues sales
de cinema de Castellar

Dimecres 13 de juliol – 19.30 h

Vespres amb Història: “Itinerari per les antigues sales de cinema de Castellar
A càrrec del Club Cinema Castellar Vallès”
Organització: Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història

Durada: 2 hores
Punt de sortida: plaça d’El Mirador
Aforament limitat a 30 persones.

Aforament complet.

El Club Cinema Castellar Vallès i el Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història proposen una visita guiada pel centre urbà passant pels llocs on hi havia hagut sales de cinema a la vila: Cal Tort, l’Ateneu, La Rabassada, el Cafè Cinema Mundial, el Cinema Excelsior (antic Patronat de Sant Josep), el Centre Parroquial, l’Ateneu i el Cinema Califòrnia. La ruta finalitzarà amb una copa de cava al Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història.

Durant tota la ruta es mostraran fotos antigues dels espais i programes de cinema, material que s’ha utilitzat per a una primera part de la història del cinema a Castellar del Vallès (des dels inicis del segle XX fins a 1945), ja publicada pel cineclub a la revista “Plaça Vella” i que també s’està fent servir per a una segona part, de 1945 fins avui dia, i que en l’actualitat està en procés de redacció.

El cinema a Castellar es va iniciar els primers anys del segle XX al pati del cafè de la Ruixadora. Des del seus inicis va tenir una bona acollida pels vilatans i una bona mostra va ser que sempre van funcionar un o dos espais dedicats al cinema a una vila que durant la primera meitat del segle XX no va superar els 4.000 habitants. Els primers locals eren més improvisats, però de seguida es van anar perfeccionant d’acord als requeriments del cinema sonor i per a la comoditat del públic. Entre els anys 10 i fins a 1945, es van fer sessions de cinema a La Rabassada, l’Ateneu i el Patronat Obrer de Sant Josep, després anomenat Excelsior.

L’any 1945 va néixer el mític cinema Califòrnia, amb una capacitat inicial per a 800 localitats que 20 anys després es va ampliar fins arribar a les 1.200 butaques. Aquest espai va viure els anys més daurats del cinema de Hollywood, va veure-hi néixer el primer cineclub de la població i va conviure durant uns anys amb les projeccions del Centre Parroquial, un espai més modest adreçat sobretot al públic familiar. En els seus darrers anys de vida, ja als anys 80, el cinema va quedar integrat dins un complex d’oci que incloïa un cafè estrenat als anys 60 i una discoteca que es va posar en marxa a finals dels anys 70.

Sabadello, la vila medieval de Sabadell

Dimecres 20 de juliol – 19.30 h

Vespres amb Història: ‘Sabadello. La vila medievela de Sabadell del s. XI al XVIII: l’aportació de l’arqueologia urbana al seu coneixement històric’
A càrrec de l’arqueòleg Jordi Roig
Organització: Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història

Durada: 1 hora
Aforament limitat a 40 persones
Lloc: Pati del Centre d’Estudis Castellar – Arxiu d’Història

Inscriviu-vos-hi aquí.

*L’acte finalitzarà amb un refrigeri i copa de cava per a tota l’assistència, al Centre d’Estudis Castellar – Arxiu d’Història, al carrer de la Mina, 9. 

Entre els anys 1340-1370 la vila de mercat, coneguda com a Sabadello, quedarà cenyida i closa per un perímetre de muralla i fossat defensiu perfectament delimitats, constituint una vila fortificada de certa entitat. A partir de l’arqueologia, coneixem gran part d’aquest circuit emmurallat i vallejat, i sabem que la vila fortificada presentava una planta rectangular allargassada, amb un perímetre de muralles de 940 m lineals i una àrea de 25.800 m2. En aquest sentit, l’existència del barri medieval del Raval a l’extrem nord de la vila, del qual tenim constància arqueològica ja en el s. XIII, va comportar que aquest quedés protegit i encerclat per la muralla i fossat del s. XIV, forçant i generant un apèndix allargassat del nucli fortificat de la vila en aquest sector.

Entrada l’època moderna, a partir de mitjan del s. XVI i durant tot el s. XVII, la vila experimenta una forta transformació i un canvi rellevant en la seva configuració i estructuració urbana. D’una banda, es detecta la progressiva desaparició i eliminació dels sistemes defensius de la vila fortificada, amb l’enderroc de trams de muralla i el rebliment i cobriment del fossat. I d’altra banda, es constata la instal·lació i proliferació de tallers i àrees artesanes en zones perifèriques del nucli emmurallat entre el s. XVI i XVIII, i amb especial intensitat i concentració en el Raval, constituint veritables barris artesans.

De forma molt especial, l’arqueologia ha constatat la presència d’obradors i tallers de vidre del renaixement, que esdevenen, ara com ara, dels pocs casos coneguts a Catalunya. Així com una abundància de terrisseries, amb una dotzena d’obradors i forns, amb diferents estructures associades a la producció, com ara vogis, pous, basses, abocadors i testers. En línies generals, aquestes activitats artesanes aniran desapareixent progressivament entrat el s. XIX amb la industrialització i l’aparició dels primers vapors a la vila pels volts de 1840.