Dissabte 11 d’octubre
11-13 h: les Arenes, amb Llorenç Genescà
17-19 h: el Palau Tolrà, amb Núria Altimira
Diumenge, 12 d’octubre
11-13 h: Castellar Vell, amb Jordi Roig
17-19 h: església de Sant Feliu del Racó, amb Josep Maria Masagué
L’ermita de les Arenes, el Palau Tolrà, Castellar Vell i l’església de Sant Feliu del Racó seran els espais que es podran visitar a Castellar del Vallès els dies 11 i 12 d’octubre en el marc de les JEP 2025, les Jornades Europees de Patrimoni.
Es tracta de quatre sessions de portes obertes gratuïtes que començaran el dissabte 11 d’octubre a l’ermita de les Arenes, de les 11 a les 13 h, amb explicacions a càrrec de l’historiador Llorenç Genescà. Aquella mateixa tarda, de 17 a 19 h, es podrà visitar el Palau Tolrà, amb Núria Altimira. Ambdues propostes estan organitzades pel Centre d’Estudis de Castellar – Arxiu d’Història (CECV-AH), amb la col·laboració de l’Ajuntament, i en el cas de l’ermita, també de la Parròquia de Sant Esteve.
L’endemà, diumenge 12 d’octubre, la programació continuarà amb dues noves activitats. Al matí, d’11 a 13 h, hi haurà portes obertes a Castellar Vell, amb explicacions a càrrec de Jordi Roig. A la tarda, de 17 a 19 h, es podrà visitar l’església de Sant Feliu del Racó, amb Josep Maria Masagué. Aquestes dues activitats també estan organitzades pel CECV-AH amb la col·laboració de l’Ajuntament, i en el cas de l’església, amb la participació de la Parròquia de Sant Esteve.
Les JEP 2025 són una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que és considerada com l’activitat participativa més important d’Europa en relació amb el patrimoni cultural. A Catalunya, el projecte és impulsat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i compta amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, l’Institut Ramon Muntaner, l’Associació de Micropobles de Catalunya i Catalonia Sacra.
El tema de l’edició 2025 és “Patrimoni arquitectònic”, que posa el focus en la diversitat d’edificis i infraestructures que ens envolten i que, més enllà de la seva funcionalitat, ens ofereixen una visió única de la nostra història compartida i de la nostra identitat cultural.