Diumenge, 25 de juny, el Centre d’Estudis Castellar va dur a terme un altre itinerari històric, aquesta vegada centrat en les curiositats de Castellar del Vallès que amaga el nucli antic del municipi. Així, els participants, més d’una quarantena de persones, van poder gaudir de les explicacions dels dos guies, l’artista plàstic Esteve Prat i la historiadora Gemma Perich.
L’itinerari va començar a la seu del Centre d’Estudis – Arxiu d’Història de Castellar del Vallès, la casa Ribas. Els assistents van pujar a la sala de consulta per apreciar l’enorme taula de la sala, les potes de la qual havien estat el billar de l’Ateneu Castellarenc, i un quadre on apareix mossèn Antoni Vergés, un dels primers historiadors del municipi, sense les obres del qual (entre les més destacades, Història de Castellar del Vallès, que es va publicar pòstumament, i Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider. Historia de aquell antiquíssim monestir) avui no sabríem tot el que sabem de Castellar.
El recorregut va seguir els carrers del nucli històric i no va deixar pedra sense comentar, des de les primeres cases edificades (antics masos que es poden reconèixer per les seves finestres estretes i portes aparentment molt baixes: la pavimentació al llarg dels segles se n’ha anat “menjant” un tros), ca l’Ametller, antigues vies d’aigua i fins i tot l’escultura en honor a Lluís Companys a prop de l’Escola Bonavista, fins a descendir i arribar a les portes de l’Escola de Música Municipal Torre Balada.
L’edifici va pertànyer a la família Albert, que va marxar a Astúries amb Elias Masaveu, i diuen que el castellarenc Domigo Juliana Albert s’enyorava tant del seu xalet (que aleshores encara no era conegut com a Torre Balada) que va fer-ne construir un d’igual a Gijón, actualment una llar d’infants.
Enfilant per la plaça Vella, els assistents van aprendre la història dels francesos que van venir a Castellar a treballar al segle XVII, fugint de la persecució contra els protestants que aleshores es patia al seu país, i que van deixar algunes construccions emblemàtiques, com ara cal Meima.
A l’antic escorxador, Carles Ros, president de la Comunitat de Regants del Torrent de Canyelles, una comunitat amb més de set-cents anys d’història, i que reparteix aigua a diverses cases del municipis, va explicar el funcionament del repartiment de l’aigua a Castellar del Vallès, a més de mostrar diverses comportes i de permetre als assistents comprovar-ho de primera mà accedint a unes instal·lacions que ja tenen més d’un segle d’antiguitat.
D’altra banda, també es va poder gaudir de la primera visita guiada a la creu del terme, una reconstrucció de l’original (que es troba a Besalú) que es trobava en una de les antigues masies del davant de l’Era d’en Petasques (actualment un bloc d’edificis), i que durant molts anys va estar guardada a Cal Creuet (davant del forn Viñas), que li’n deu el nom.
Després d’una petita pausa en què es van poder recuperar forces amb una ampolla d’aigua fresca i síndria, el recorregut va seguir per la plaça Mestre Gelonch i l’escola que hi era propera, i després va baixar fins a l’església des de la baixada del Palau (que no rep el nom pel palau Tolrà, com molts es pensen, sinó del Palau, una zona prop del torrent de Canyelles, un nom anterior a la construcció dels Tolrà on avui es troba l’ajuntament). El recorregut va acabar a la rectoria, on es va recordar el passadís que l’enllaça a l’església, i es va poder apreciar la reconstrucció en 3D d’uns antics embelliments de la reixa de l’església.