Aquest dimecres s’ha col·locat la rèplica de l’antiga creu de terme present a l’Era d’en Petasques. Es tracta d’una restitució històrica d’aquesta creu, impulsada pel Centre d’Estudis Castellar – Arxiu d’Història, que havia anat recollint-ne informació. A partir d’ara, la creu es pot veure al capdamunt del carrer del Puig de la Creu, dalt de la plaça, just davant del lloc original on es trobava la creu al segle XVIII.
Construïda pel castellarenc Joan Roura, la rèplica fa 3 metres d’alçària i té la creu soldada a la part superior, de manera que queda inaccessible. Per reconstruir-la, s’han seguit diverses documentacions, com ara fotografies antigues. Es busca que la creu de terme sigui un element semiescultòric que recordi la importància que tenia aquest indret, confluència de nombrosos camins, a l’antic nucli de les Fàbregues.
Les creus de terme solien ser a l’entrada de les poblacions, en encreuaments de camins i, normalment, a les parts altes d’aquestes. No només servien per delimitar el terme, sinó que s’utilitzaven també per beneir-lo i deixar clar que la fe que es professava era la cristiana. Aquest fet està relacionat amb el moment en què es documenten les primeres creus de terme, cap al segle XIV, un moment en què l’aversió pels jueus va augmentar.
La creu de terme castellarenca
En el cas de la creu de terme de Castellar, es troba a l’encreuament que hi ha entre el camí que puja el Puig de la Creu, el dels desapareguts masos de la Noguera (prop del Col·legi El Casal) i el Cosidor; els masos de Can Padró, i Can Montllor, ja al terme de Sentmenat; el camí ral de Sant Llorenç; l’antic camí de Sentmenat, i l’antic camí de Sabadell cap a la Salut, antigament una munió de camins que, en confluir tots en aquest lloc, justificaria la importància de col·locar-hi la creu.
El primer a parlar de la creu és el Dr. Antoni Vergés i Mirassó a Història de Castellar del Vallès (1872), més concretament a les pàgines 45, 231 i 235:
1566 […] una peça de terra anomenada de la “Creueta” en el camí que anava al Puig de la Creu
1567 […] a Castellar hi havia una creu i un tros de terra anomenat el “Camp de la Creu del Pla”
1615 […] en el camí que va de la Creu del Pla a la vinya d’en Montllor de les Fàbregues (mas Crupell)
La creu de terme castellarenca està relacionada amb la família Pèlachs, que l’any 1771 havia construït una casa en el que avui és el carrer Puig de la Creu, núm. 54 (actualment un edifici d’habitatges) en terrenys que havien estat part del mas Romeu, un mas molt més antic que el Petasques, que curiosament és qui ha donat nom a la plaça i a l’era, ja desapareguda. Aquest mas Romeu, de fet, es considera el primer mas d’entrada al nucli de les Fàbregues.
Un dels descendents de la família, Joan Pèlachs Rojals, va explicar que havien tingut la creu dalt la teulada del mas, que l’havien recollit o trobat a la zona, i que podrien haver-la clavat en algun indret o pedestal. De fet, el lloc exacte on estava col·locada s’ha pogut determinar amb exactitud gràcies a dos documents fotogràfics, el primer, una fotografia publicada a El llibre de Castellar, de Lluís Vergés i Solà (1972), on es mostra la casa i la creu de terme, i el segon, al llibre de L’Abans (2014). Totes dues fotografies semblen fetes pel mateix fotògraf, Spart o “esparter”.
