Neix el primer projecte museogràfic sobre l’arqueologia i la història del nucli de Castellar del Vallès. Es presenta com a Centre d’Interpretació del Nucli Arqueològic de Castellar (CINAC) ja que no pretén ser només un museu, sinó explicar les fases evolutives del municipi, des del neolític fins als nostres dies.
El projecte es concreta amb una exposició de caràcter permanent situada a la seu actual del Centre d’Estudis de Castellar, al carrer de la Mina, 9-11, al segon pis. L’objectiu és aconseguir un equipament singular amb continguts rigorosos i una museografia atractiva que atregui tant públic local com de tot Catalunya, a més, és clar, de visites per part de centres de primària i secundària.
El Centre d’Interpretació del Nucli Arqueològic de Castellar (CINAC) respon a la necessitat i voluntat de fer efectiva la divulgació del jaciment de la plaça Major a partir de les troballes fetes durant la intervenció arqueològica.
El 2003, amb motiu de la remodelació de l’espai de la plaça Major, l’empresa Arqueologia i Patrimoni Arrago S.L. va portar a terme aquella intervenció arqueològica, que va posar al descobert un assentament del neolític i un poblat de l’antiguitat tardana.
Entre els anys 2005 i 2010, en diverses actuacions relacionades amb la construcció d’un aparcament subterrani i la remodelació de l’espai de la plaça, es va actuar en un perímetre de més de 4.000 m2 i es va descobrir un important jaciment arqueològic emplaçat al subsol, delimitat per la carretera de Sentmenat, a l’est; el passeig de la plaça Major, al nord; el carrer Torras, a l’oest, i el carrer de Colom, al sud.
Es van documentar nombroses restes i estructures arqueològiques, així com un voluminós i diversificat conjunt de material arqueològic, quantitativament i qualitativa rellevant, amb ceràmica, vidre, metalls, etc. Tot plegat, corresponen a les diverses ocupacions humanes que han tingut lloc en aquest centre històric.
Quan es va efectuar la descoberta, l’Ajuntament va voler buscar un espai per posar les troballes a disposició i coneixement de la ciutadania, però malauradament no es va tirar endavant. Ara, vint anys després, el Centre d’Estudis reprèn la coordinació del projecte, que també compta amb la participació de Decidim Castellar i l’Ajuntament de Castellar, així com amb l’empresa executora del projecte museístic, Arqueologia i Patrimoni Arrago S. L., i tot l’equip que l’ha d’elaborar i materialitzar, amb la direcció i el comissariat de l’arqueòleg Jordi Roig Buxó.
Aquest mes d’abril, després que les tres parts implicades (Centre d’Estudis Castellar, Decidim Castellar i l’Ajuntament) hagin arribat un acord i assumeixin les diverses inversions necessàries per al projecte d’Arrago S. L., amb un pressupost total de 34.377 euros, s’inicia la producció i realització del Centre d’Interpretació del Nucli Arqueològic de Castellar del Vallès.
Els continguts del CINAC
Pel que fa a l’estructura narrativa del Centre d’Interpretació del Nucli Arqueològic de Castellar, el contingut s’ha dividit en quatre grans fases evolutives de l’ocupació a Castellar al llarg dels segles que ocupa més de 7000 anys d’evolució històrica: el neolític (V -IV mil·lenni aC), l’edat del ferro (s. VIII-VII aC), l’època ibèrica (s. III-II aC); l’època romana baix imperial: la part agrícola d’una vila del baix imperi (s. IV-V dC), i l’antiguitat tardana i època visigòtica: la granja agrícola i la necròpolis (s. VI-VII dC).
El CINAC preveu instal·lar vuit plafons explicatius a les parets, que conduiran el fil argumental i les explicacions. També hi haurà dos dibuixos artístics de gran format de recreació històrica que il·lustraran dos moments històrics de l’ocupació de la plaça Major. També s’hi instal·laran set o vuit vitrines d’exposició del material arqueològic original, que actualment es conserven als magatzems de la Generalitat i d’Arrago S.L., motiu pel qual l’Ajuntament es compromet a facilitar-ne el trasllat legal, i dues reproduccions d’estructures funeràries localitzades durant les intervencions arqueològiques al jaciment de la plaça Major.
Les il·lustracions seran murals en què es representaran diverses escenes. A més, també es comptarà amb tres dibuixos puntuals de detall, en què es proporcionarà una atenció especial als sistemes constructius dels elements a representar. Altres il·lustracions previstes són un gran dibuix reconstructiu i la visió general del jaciment del neolític, a més d’una imatge del vilatge de l’antiguitat tardana, i tres il·lustracions més en què es podrà apreciar el sistema constructiu de cabanes, l’espai de premsa d’oli i vi i els forns de pa.
Tombes a mida real
El Centre d’Interpretació del Nucli Arqueològic de Castellar també comptarà amb la reproducció de dues reconstruccions de tombes funeràries a mida real. Una serà d’època neolítica i, la segona, una necròpoli de l’antiguitat tardana. L’enterrament neolític és una de les troballes més extraordinàries d’aquest jaciment, ja que aprofita una sitja en desús, i sens dubte serà un dels reclams del museu.
La fossa presenta un individu adult inhumat al seu interior, acompanyat d’un aixovar format per un recipient de ceràmica. L’enterrament de l’antiguitat tardana està format per una fossa simple rectangular d’extrems arrodonits.
El projecte també preveu editar una monografia científica en què es doni a conèixer aquest conjunt tan ric, i on es trobin estudis i material gràfic que s’hagin fet sobre el jaciment i que encara són inèdits. La intenció és, també, editar opuscles, tríptics o llibrets divulgatius com a element complementari de l’exposició que es puguin facilitar als visitants.